No sé si és un malson, però vull despertar-me!

Tinc 24 anys, alguns creuen que estic a la flor de la vida, altres que començo a aproximar-me a un fruit madur. Qui l’encerta? L’únic que sé: sóc una castanya (per dir, com podria ser una atmetlla,…) que ha sortit d’un avellaner, un bolet enmig del Sàhara. Crec no equivocar-me si dic que he nascut en un món, un arbre que s’ha de morir. Espero no ser l’única castanya d’aquest avellaner. Que n’hi hagi d’altres, i que els castanyers substitueixin aquests avellaners, que van prometre molt en el seu temps i ara no resulten l’esperat.

Tengo 24 años, algunos creen que estoy a la flor de la vida, otros que empiezo a acercarme a un fruto maduro. Quién lo acierta? Lo único que sé: soy una castaña (por decir, podria ser una almendra,…) que ha salido de un avellano, una seta en medio del Sáhara. Creo no errar si digo que he nacido en un mundo, un arbol que tiene que morir. Espero no ser la única castaña de este avellano. Que haya otras, y que los castaños sustituyan estos avellanos, que prometieron mucho en su tiempo y ahora no resultan lo esperado.

N’estic fart! Tothom veu que els sistema no funciona, que és un farçant. Però com podem sortir-ne? Què podem fer per canviar-lo? Si sortim d’ell, arrisquem a deixar els sers estimats. Doncs ells també hi estan atrapats. Potser no en volen sortir. O potser tampoc saben com. La solució podria ser sortir-ne sól. Però és una alternativa egoísta. I si surt bé? Què passa amb els familiars, amics, companys? Si jo gaudeixo d’un altre sistema, també vull compartir-lo amb tots ells. Llavors l’autèntica solució seria sortir del sistema tots junts, canviar-lo entre tots.

Estoy harto! Todo el mundo ve que el sistema no funciona, que és un gañan. Pero cómo podemos salir de él? Qué podemos hacer para cambiarlo? Si salimos de él, arriesgamos a dejar los seres queridos. Pues ellos tambien estan atrapados. Puede que no quieran salir. O puede que tampoco sepan cómo. La solución podria ser salir sólo. Pero es una alternativa egoísta. Y si sale bien? Què pasa con los familiares, amigos, compañeros? Si yo gozo de otro sistema, también quiero compartirlo con todos ellos. Entonces la auténtica solución seria salir del sistema todos juntos, cambiarlo entre todos.

Es diu que el país on neixes determina la teva sort, l’esperança de vida. Això també s’aplica al temps. Us podeu imaginar poder retornar al passat i esborrar el sistema capitalista? Com ens organitzariem ara? No ho sé, però pitjor segur que NO.

Se dice que el país donde naces determina tu suerte, esperanza de vida. Esto tambien se aplica al tiempo. Podeis imaginaros poder retornar al pasado y borrar el sistema capitalista? Cómo nos organizaríamos ahora? No lo sé, pero peor seguro que NO.

Ja sé que no estem a Nadal, si amb prou feines hi ha bolets! però ja fai una llista de desitjos:

  • Salud i felicitat pels estimats.
  • Poder veure algun indici de canvi del sistema abans de morir. Encara que sigui una il·lusió, ja moriria feliç.
  • Si tot això és un malson (així ho sospito, sinó no s’entén les incoherències del sistema, de la justícia, entre d’altres) vull despertar-me!!!

Ya se que no estamos en Navidad, si con suficiente suerte hay setas! pero ya hago una lista de deseos:

  • Salud y felicidad para los queridos.
  • Poder ver algun indicio de cambio del sistema antes de morir. Aunque sea una ilusión, ya moriria feliz.
  • Si todo esto es una pesadilla (así lo sospecho, sino no se entiende las incoherencias del sistema, de la justícia, entre otras) quiero despertarme!!!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php